La
Spezia.

La Spezia s'assenta al fons d'un ampli golf natural, a la Ligúria oriental, una ciutat portuària de tarannà obrer amb un encant quotidià que els seus veïns més fotogènics sovint no tenen. El golf porta un antic sobrenom, el Golf dels Poetes. Aquesta barreja d'aspror naval i romanticisme encara defineix el lloc: grues i vaixells de guerra comparteixen l'aigua amb velers, mentre els turons del rerepaís es mantenen tranquils i verds, coberts de terrasses d'oliveres.

La ciutat va créixer al voltant de la seva marina. La Spezia és, des del segle XIX, una de les principals bases navals d'Itàlia, i l'arsenal construït al llarg del front marítim encara sosté l'economia local. El Museo Tecnico Navale conserva maquetes de vaixells, mascarons de proa i instruments que resseguen segles de navegació mediterrània — un contrapès ben real al paisatge costaner que sol atreure tota l'atenció aquí.

Lluny de les drassanes, el centre històric s'organitza en una senzilla quadrícula de carrers porxats que s'obren a la Piazza Cavour, on un mercat diari ven verdures, formatge i peix sota tendals de ratlles. El mercat cobert del costat fa el mateix negoci a l'interior, i tots dos són llocs on la gent hi compra de veritat, no espais pensats per a fotografies. Via del Prione, el carrer principal per a vianants, travessa tota la ciutat vella i està flanquejat per forns que venen focaccia a talls i petits bars que serveixen per got el vi blanc local, el Vermentino.

El passeig marítim, a l'ombra de palmeres i magnòlies, mira directament al golf i ofereix una vista fàcil dels pobles escampats al llarg de les seves vores: Portovenere, a la punta occidental, amb les seves cases de colors apilades sobre l'aigua i l'església de San Pietro enfilada a les roques; l'illa de Palmaria, just davant la costa, coneguda pels seus pinars i una costa rocosa bona per nedar; i, a la banda oriental, Lerici, amb el seu castell dominant el mar, i el petit nucli de Tellaro, tots dos amb un aire més pausat i residencial que els pobles de les Cinque Terre, una mica més al nord.

La cuina d'aquí depèn molt del mar i dels turons del darrere. Els restaurants de marisc del port serveixen anxoves, musclos del golf i calamars farcits, mentre que les trattorie de l'interior cuinen amb el pesto, l'oli d'oliva i les castanyes del camp lígur. Els vinyaters dels turons produeixen petites quantitats de Vermentino en vinyes escarpades i en terrasses, fàcils de veure des dels camins costaners que passen per sobre de la ciutat.

Des de La Spezia mateix arrenquen camins de senderisme que pugen directament cap a aquests turons, enllaçant oliverars i antics camins de mules amb pobles que reben molts menys visitants que la costa. Aquests senders formen part de la mateixa xarxa que enllaça les Cinque Terre, de manera que caminar per aquí té l'avantatge afegit de punts de partida més tranquils i menys gentada, sobretot fora dels mesos d'estiu.

El clima és plenament mediterrani, amb hiverns suaus i humits i estius càlids i secs, i la ciutat manté un ritme de treball constant durant tot l'any. És un lloc fet per a les seves pròpies rutines més que per als visitants, i precisament per això és una bona base per explorar tota la costa lígur.